PRÀCTICA 2: Dessensibilització sistemàtica

Introducció:

Al S.XIX la psicologia es coneixia com l’estudi de la consciencia. A finals d’aquest segle apareix el funcionalisme, no vol donar desposta a com esta formada la ment sinó com funciona, de la ma de W.James. Arrel d’això la psicologia esdevé com a ciència basada en l'estudi del que és observable.

S. Freud a finals del S.XIX i principis de XX dona a aparèixer la psicoanàlisis.

El conductisme: apareixerà degut al trencament amb el que es coneixia per psicologia (consciencia).

J. Watson considera els continguts mentals inestudiables i creu que la psicologia s’ha d’ocupar de la conducta observable. Les bases del conductisme apareixen el 1913 en el llibre de Watson: Perquè sóc un psicòleg conductista?

Els antecedents del conductisme els troben a finals de s.XIX i a principis del s.XX amb I. Pavlov i El condicionament clàssic que tot hi estudiar els processos digestius en gossos eren experiments perfectament aplicables a la psicologia.

Els experiments de Pavlov:

• Estímul incondicionat → Resposta incondicionada: veiem menjar → salivem

• Estímul condicionat → Resposta condicionada: so campaneta → gos adaptat al so (sap que després de la campaneta apareixerà el menjar)

Això és el condicionament clàssic.

A partir d’aquest esquema Watson diu podem crear altres estímuls, però aquests seran negatius, capaços de crear-nos trastorns emocionals els quals ens portaran a sentir una por intensa i desproporcionada davant d’objectes o situacions concretes. A tot això ho anomenarem fòbia.

B. F. Skinner crea al condicionament operant que en contes de ser Estímul – Resposta com el condicionament clàssic esdevé a ser Estímul – Resposta – Conseqüència. I aquest va veure que una resposta es repetiria més o menys segons la conseqüència d’aquesta.

Pràctica:

QUE ÉS UNA FOBIA?

Una fòbia és un trastorn de salut emocional que es caracteritza per una por intensa i desproporcionat davant objectes o situacions concretes com, per exemple, als insectes o als llocs tancats. També se sol catalogar com a fòbia un sentiment d'odi o rebuig cap a alguna cosa que, si ben no és un trastorn de salut emocional, sí genera molts problemes emocionals, socials i polítics.

QUE ÉS LA DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?
Mètode terapèutic basat en principis conductistes i en particular en el contracondicionamient. La desensibilització sistemàtica sembla resultar especialment adequat per al tractament de les fòbies. Es tracta d'aconseguir que el subjecte emeti respostes noves (adaptatives) a estímuls que anteriorment provocaven en ell respostes no desitjades. Les fases fonamentals d'aquesta tècnica són les següents:

* el terapeuta estableix una jerarquia de situacions relatives a l'objecte fòbic, ordenades de menor a major intensitat;
* s'entrena al subjecte en una resposta antagònica a l'ansietat; generalment aquesta resposta és la relaxació muscular;
* Es va presentant al subjecte la sèrie de situacions ansiògenes començant per la de menor intensitat; quan el subjecte ja no respon davant ella amb la resposta d'ansietat sinó amb la contrària de relaxació es passa a la immediatament superior, i així successivament fins que el pacient ja no mostra ansietat en cap de les presentacions de l'objecte fòbic.

Mary Cover Jones aconsegueix descondicionar la por presentant l’estímul que fa por en situació de relaxació.

El professor Ernest va dona a triar entre aquestes dos situacions i

• Nen de 8 anys a la televisió apareix una notícia en que ha succeït un accident d'autobús. Al cap d'un temps el pare d'aquest es fica malalt i necessiten fer ús de l'autobus per desplaçar-se. El nen s'hi nega i no vol pujar als autobusos per por de que li pugui succeir el mateix.
  - Nena de 8 anys que un dia li pica una abella i a partir d'aquest moment agafa por a l'animal. Això provoca que la nena es quedi tancada a l'aula a l'hora d'esbarjo degut a la por de sortir al pati de l'escola per què hi ha abelles.

No vaig poder assistir a la classe, per tant els passos els he fet jo sola i he triat la situació de l’abella:

1. Fer-li imaginar una abella i plasmar-la al paper. D'aquesta manera aconseguirem saber que pensa sobre aquest animal i (potser) quines son les parts de l'animal que en ressalta.
2. Fer-li construir un ninot d'una abella. Això potser l'ajudara a acostumar-se a la seva figura i, tenir-la entre els dits li farà sentir un control sobre ella.
3. Llegir alguna historia sobre les abelles. D'aquesta manera podrà agafar una millor perspectiva d'elles i el paper de bo el tindrà les abelles..
4. Buscar alguna pel·lícula infantil i fer-li mirar.
5. Visitar algun treballador d'una fàbrica de mel (lluny d'aquesta). D'aquesta manera la nena s'adonarà que hi ha gent que hi treballa dia a dia i que no els hi passa absolutament res. A més farem que aquest li expliqui el procés de fabricació de la mel.
6. Durant l'hora del pati anar fins a l'aula propera al rusc (amb la finestra tancada). Així podrà observa la normalitat en que els seus companys juguen i disfruten junts sense cap tipus de por. Es podrà sentir protegida i superior a elles.
7. Durant l'hora del pati anar fins a l'aula propera al rusc amb la finestra oberta (acompanyada).*
8. Sortir al pati lluny de les abelles i acompanyada per algú en qui confií.*
9. Sortir al pati sense tenir en conte on són les abelles, però acompanyada. Es sentirà protegida per aquesta persona.*
10. Sortir al pati sense tenir en conte on són les abelles i sense ningú que les acompanyi.*

*Tots aquest últims passos són molt importants i per tant s'han de fer amb molta cura i atenció cap a la nena, i en el moment que notem una gran ansietat, parar la proba en sec i deixar-la per més endavant.

Reflexió:

Tot i que al no poder assistir a classe m'ha requerit molt mes de temps i esforç, m'ha agradat molt portar a terme aquesta pràctica ja que no havia sentit a parlar mai sobre la desensibilització sistemàtica.

A més aquest tema em toca de prop ja que la meva millor amiga té fòbia a tots al animals i els gossos en concret per tant ens crea greus problemes alhora de sortir al carrer, ja que en tot moment hem d'estar pendents de si s'apropa algun gos, de canviar de vorera quan el veiem de lluny i si no podem canviar haver d'anar a parlar amb l'amo per tal de que li fiqui la corretja i s'aparti un moment o fins i tot haver de quedar-nos esperant molta estona fins que aquest hagi desaparegut del seu camp visual. Per tant se de primera mà que una fòbia per molt insignificant que sembli altera la teva vida quotidiana i les del seu voltant.

Ja que aquest tema m'afecta he buscat alguns vídeos sobre això i he trobat vídeos molt interessants. Aquí en deixo un:

Fobia als gossos!

SUPERNANNY

Supernanny - The Bailey Family 5/7

Ja que en una de les classes vas citar a aquest programa de la Supernanny (Jo Frost), he estat buscant algun vídeo que fos interesant i he trobat aquest on s'explica als pares coneixements sobre algunes tècniques per intentar canviar la conducta i on s'intenta posar en pràctica.

INTROSPECCIÓ

Just després que el professor Ernest Luz ens expliques de que es tractava la introspecció ens va posar un repte a assolir; portar-ho a la pràctica nosaltres mateixos.

Ens va donar un límit de 10 minuts per portar-ho a terme i, en acabar li hauríem d’explicar el que ens havia “passat pel cap”.

Vaig fixar la vista al terra però el soroll d’un boli obrin i tancant-se no em deixava concentrar.  Vaig intentar fixar la vista en un altre punt, però continuava igual; la panxa em sonava i el remoreig em distreia.

Vaig fixar-me que la companya del meu costat, havia baixat el cap i havia tancat els ulls. Vaig fer el mateix. A poc a poc vaig anar desprenent-me de les distraccions i em vaig anar concentrant fins que sense adonar-me estava pensant en la festa en que havia anat el dissabte anterior sense fer cas als sorolls i distraccions que m’envoltaven. Pensava en els riures, la sensació que m’havia causat l’olor d’un amic que feia molt temps que no veia, el menjar... Però el meu pensament es va centrar en una conversa que havia mantingut amb una amiga. La vaig començar a reviure dins meu de manera molt ràpida, però em vaig adonar que al final l’estava alterant, l’estava fent mes agradable i estava canviant les frases intercanviades, les seves reaccions, les seves expressions... Després em vaig adonar que estava pensant en tot el que havia viscut els últims darrers anys i en com canviaria la nostra situació en pocs dies. La mateixa sensació d’angoixa que havia tingut feia dos dies m’estava tornant a envair.

 No volia seguir pensant en això per tan automàticament vaig parar de portar a terme l’ introspecció i vaig afegir-me a la conversa de les noies del darrera que discutien sobre que cuinar per dinar.

Un o dos minuts després va aparèixer el professor per dir-nos que el temps s’havia acabat i preguntar-nos si algú ho havia aconseguit.

Conclusió

Després d’haver fet aquesta introspecció m’he adonat d’una part del que pot arribar a fer la ment. Pot alterar i modificar els pensament i pot viatjar al passat i el futur d’una manera molt ràpida i sense poder-ho controlar. La concentració era la part més difícil d’aconseguir i crec que em vaig poder concentrar millor amb els ulls tancats, perquè em vaig poder aïllar més fàcilment de les distraccions que m’envoltaven en aquell moment.

He trobat molt interessant poder fer aquesta pràctica i poder adonar-nos del que posseïm cadascun i ser conscients del que pot arribar a fabricar o destruir la nostra ment.