Just després que el professor Ernest Luz ens expliques de que es tractava la introspecció ens va posar un repte a assolir; portar-ho a la pràctica nosaltres mateixos.
Ens va donar un límit de 10 minuts per portar-ho a terme i, en acabar li hauríem d’explicar el que ens havia “passat pel cap”.
Vaig fixar la vista al terra però el soroll d’un boli obrin i tancant-se no em deixava concentrar. Vaig intentar fixar la vista en un altre punt, però continuava igual; la panxa em sonava i el remoreig em distreia.
Vaig fixar-me que la companya del meu costat, havia baixat el cap i havia tancat els ulls. Vaig fer el mateix. A poc a poc vaig anar desprenent-me de les distraccions i em vaig anar concentrant fins que sense adonar-me estava pensant en la festa en que havia anat el dissabte anterior sense fer cas als sorolls i distraccions que m’envoltaven. Pensava en els riures, la sensació que m’havia causat l’olor d’un amic que feia molt temps que no veia, el menjar... Però el meu pensament es va centrar en una conversa que havia mantingut amb una amiga. La vaig començar a reviure dins meu de manera molt ràpida, però em vaig adonar que al final l’estava alterant, l’estava fent mes agradable i estava canviant les frases intercanviades, les seves reaccions, les seves expressions... Després em vaig adonar que estava pensant en tot el que havia viscut els últims darrers anys i en com canviaria la nostra situació en pocs dies. La mateixa sensació d’angoixa que havia tingut feia dos dies m’estava tornant a envair.
No volia seguir pensant en això per tan automàticament vaig parar de portar a terme l’ introspecció i vaig afegir-me a la conversa de les noies del darrera que discutien sobre que cuinar per dinar.
Un o dos minuts després va aparèixer el professor per dir-nos que el temps s’havia acabat i preguntar-nos si algú ho havia aconseguit.
Conclusió
Després d’haver fet aquesta introspecció m’he adonat d’una part del que pot arribar a fer la ment. Pot alterar i modificar els pensament i pot viatjar al passat i el futur d’una manera molt ràpida i sense poder-ho controlar. La concentració era la part més difícil d’aconseguir i crec que em vaig poder concentrar millor amb els ulls tancats, perquè em vaig poder aïllar més fàcilment de les distraccions que m’envoltaven en aquell moment.
