Pràctica 9: Enfocament sitèmic

Aquest enfocament no considera que la persona tingui el problema sinó que es troba entre les persones que el rodejen, no a la persona. Per tant en aquest enfocament interesen les relacions.

Els simptomes, els trastorns, son senyals de quee una o mes relacions que aquella persona manté son insegures.

Aquest enfocament descentralitza la patologia. No és un enfocament intern. La persona que presenta simtomes es l’indicador.

Idea de la causalitat circular: tot és causa i conseqüència. El comportament d’algú influeix en els altres. Des de l’enfocament sistèmic no es pot arribar a determinar la causa dels comportaments, trastorns, ja que la causa seria tan complexa, que no es podria arribar a determinar. No es sap que és la causa i que és la conseqüència. No cal conèixer les causes d’un determinat comportament per arribar a intervenir en aquell sistema

Avui la pràctica és centrarà en un element dins de l’enfocament sistèmic. Un tipus de teràpia que es diu, teràpia familiar estructural.

Diagrama sistèmic:

El creador, ideòleg d’aquest tipus de tractament i d’aquesta intervenció és salvador Minuchin. Aquest senyor juntament amb altres, cap a mitjans del segle passat va començar a atendre a les persones des de l’enfocament sistèmic. No és el primer, ni l’únic. El moment social històric en que apareix Minuchin estava madur per tal de que aflorin altres corrents.

Milton Ericson, és una de lesfonts d’inspiració de l’enfocament sistèmic

Tan Minuchin, com Jay Haley, Muray Bonen, Carl Whitaker; treballen en grups familiars, i se’ls anomena psicòlegs familiar.

La teràpia de Minuchin és una teràpia familiar estructural. Ell diu que una família te una estructura, s’estudia un conjunt d’individus i les relacions que mantenen entre ells. Segons aquest punt no existirien famílies desestructurades. Les divideix en dos: famílies amb estructures estàndards, i famílies amb estructura no estàndard.

Fills i filles no estàndards tenen problemes segur, tot i que avui dia sabem que es un prejudici. Tant pot ser que aquets presentin com no presentin indicadors, que va molt be, i en canvi altres fills estàndards poden presentar problemes.

Minuchin diu que el malestar o no , no depenen de l’estructura sinó de les diverses relacions que s’estableixen en les relacions d’aquestes persones.

Jerarquia, poder, paraules importants a tenir en compte. Aquets conceptes van vinculats amb els conceptes de responsabilitat. Dins d’una família, una empresa, poden existir diversos nivells de responsabilitat. No es pot atorgar el mateix grau de responsabilitat a els pares que als fills, i tampoc es pot fer el repartiment de poder equitativament (el grau de poder prendre decisions). No s’ha de confondre la gestió del poder, amb autoritarisme. Minuchi diu que si amb les famílies o en altres grups es capgira la gestió del poder, o es capgiren les jerarquies, en aquell grup poden haver-hi individus que tinguin indicadors de dificultats o malestants.

Haley: introdueix un plantejament evolutiu a les famílies. Si es produeix algun encallament a l’evolució natural de la família, llavors es produeixes els indicador de dificultat o malestars en individus.

Bowen:  procés d’individuació, tendien a ser persones independents, emocionalment, personalment.

Hi ha decisions individuals, decisions compartides, decisions que es poden delegar, les fronteres es l’àmbit dins del qual toca prendre una decisió, segons Minuchi hi ha 3 tipus de frontereres:

-          Fronteres rígides: la imatge del dictador, pares autoritaris, s’aplica sense que hi hagi comunicació amb la resta dels sistema.

-          Fronteres laxes: invasions de territori permanentment. Professor i professora abdiques del seu poder. O no el sap gestionar. Un nen que acaba manant mes. Les traspassa tothom.

-          Fronteres flexibles: comunicació fluida

Minuchi dirà que per poder tractar un conflicte ocult cal elevar-lo a un conflicte manifes. (bulling, coalició, etc.)

PRÀCTICA:

La practica d'aquesta setmana consistia en plasmar un genograma i un diagrama sistèmic, que són eines que tenen el psicòlegs sistèmics per plasmar les relacions entre els individus d'un sistema. El genograma permet plasmar l'estructura d'una organització i el diagrama el funcionament. Jo he format grup amb Ruben Lòpez i Maria Angels Hernandez.

REFLEXIÓ:

Crec que com a última pràctica ha estat genial, ja que no ha sigut tant complicat triar el tipus de família que volíem plasmar i personalment m’ho vaig passar molt bé pensant en el tipus de família i les relacions que tindrien amb la resta de persones que formen el sistema. Tot i això sóc conscient que a la realitat no és tant fàcil ja que ens vam inventar els diagrames de forma que ens fos fàcil plasmar-ho al paper i no tenir algun problema a l’hora de realitzar-lo i entenc que en la vida real no es pot decidir la relacions i interaccions que tenen les persones entre elles.

Referent a les eines utilitzades crec que tant el genograma com el diagrama son molt útils per als psicòlegs, per que en un moment el mires i ets pots fer una idea de les relacions i interaccions que hi poden haver entre ells.

L’explicació prèvia a la pràctica lligada a la teoria de la pràctica anterior m’ha encantat, crec que després de que l’Ernest ens hagi ensenyat i mostrat molt tipus d’ulleres, em sembla que em quedaria amb aquestes, tot i això sempre tinguen en compte les altres i sabent-les utilitzar en certs casos on prevaldria utilitzarles, ja que totes les ulleres es poden fer servir, pero algunes vam millor per alguns casos i altres per altres.

Com a ultima pràctica et vull dir, que és un dels blogs que més m’ha agradat, ens has deixat portar a la pràctica teoria, i això molts professors no ho fan.

Pràctica 8. Causalitat circular.

Enfocament sistèmic : teoria general de sistemes cibernètica

Com va dir l'Ernest a classe aquestes seran les ultimes ulleres que veurem per explicar, intervenir, sobre la conducta humana; és l'enfocament sistèmic.

Aquest enfocament prové de dues teories que no son construïdes explícitament dintre de la psicologia, que son, la teoria general de sistemes, i per l'altre banda la cibernètica.

Aquest enfocament sistèmic, el qual és bastant utilitzat, trenca amb alguna de les idees bàsiques de enfocaments anteriors.

Els enfocaments vist anteriorment: l'evolució del conductisme cap al cognitivisme, passant per la psicoanàlisi, tots es centren en l'individu el qual és el focus d'atenció.

L'enfocament sistèmic en canvi es centre en grup d'individus, dit d'altra forma en sistemes. Grup de persones amb determinades relacions entre elles. Ex: una parella, grup de germans, família, equip de futbols, grup classe, etc.

El que diferencia aquest enfocament de l'anterior és que l'enfocament sistèmic diu que les persones no tenen problemes, no son el problema. Les dificultats que apareixen, que es manifesten per una persona en concret, no son fruit per un problema interior que estigui malament en aquella persona. Aquesta manifestació, aquest trastorn, és un indicador que les relacions dintre un sistema no són saludables. Aquest pacient es dirà pacient identificat i al sistema li direm sistema no saludable.

Ex: dintre una família una noia presenta anorèxia, això que li passa a aquesta noia indica que les relacions dintre d'aquesta família d'aquest sistema no es saludable. Això es fa evident a traves del problema de la persona en concret però és un indicador. I no necessàriament s'ha de tractar a la persona en concret.

La persona no té el problema, el té el sistema. Quan un sistema no acaba de funcionar es manifesta, en un o mes individus d'aquest. Un altre element que diferencia aquest enfocament sistèmic dels altres, és que aquest diu que no es poden arribar les causes del problema. No l'interessa la pregunta perquè?. Per que les interaccions son tant complexes que resulta impossible saber quina es la causa, ja que hi han moltes coses que hi influeixen

El model de la causalitat circular dins d'un sistema explica la formació i el manteniment d'aquest.

Dedica temps a entendre les interaccions, el nen que menteix quin tipus de relació té, qui va començar. El nen menteix, o la mare s'ha equivocat preguntant. Diran que no te importància, has de saber resoldre'l. També diuen que ha desaperegut la causa. Molts cops ho fem per rutines.

Son les solucions que un intenta aplicar a un problema les que acaben o mantenen el problema.

En medicina en diríem iatrogènia, son els efectes secundaris indesitjables. Ex: Fas una intervenció per arreglar tiroide i et carregues el fetge , en sentit negatiu. A nivell psicològic passa el mateix,

si passem molt temps intentant resoldre el problema passarem a ser sistema i afectarà, tan negativament, com positivament.

La cibernètica fica antecedents, les intervencions del psicòleg no son mai inoqües. La intervenció o la no intervenció tenen efectes.

Relació simètrica: els diversos elements d'un sistema interactuen de forma semblant ( en escala o en desescalada) pot ser de tipus destructiu o constructiu

Relació complementaria.: Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents) Pot ser de tipus constructiu o destructiu. Ex: el cuidador i el que es cuidat. La relació que s'ha establert, es una relació complementaria constructiva, tots sortim guanyant.

L'Ernest va dir que havíem de fer una practica la qual consistia en fer 4 dibuixos

Simètrica constructiva i destructiva

Complementaria constructiva i destructiva

He format grup, amb la Jaque i l'Agnes

1. Simetrica constructiva:

Es Nadal → un germa busca regal emotiu (fotos)→ l'altre fa un escrit → regal emotiu → es fan una sorpresa mutua → És nadal

2. simetrica destructiva.

Dos germanes es barallen → una trenca la roba de l'altre→ l'altra fica la seva roba en un pot de lleixiu → Criden→ dos germanes es barallen.

3. conplementaria constructiu.

Transtorn alimentaria → ajuda amiga → ajuda professional → actua → transtorn alimentari,

4. complementari destructiu.

Obsessiona amb una artista → veu que no la pot aconseguir → busca informació personal sobre ella → l'assetja → abusa d'ella → un home esta obsessionat.

  

Reflexió:

Despres d'haver treballat tots aquets enfocaments, crec que aquest es un dels més interessants i més coherents segons el meu perè. Quan una persona té un problema, molt sovin ve lligat d'un altre el qual també ve lligat d'una altre per la qual cosa mai podrem saber on i quan va començar tot per arribar al punt on hem arribat. A més en aquest procés la quantitat de interaccions és tant gran i tan complexa que és casi impossible saber el començament de tot, per tant no val la pena. Tot i compartir en gran part l'opinió en aquets enfocament, crec que cada problema es pot veure de diferents enfocaments, cada problema es pot veure amb diferentes ulleres, tot depen del que coningui en el moment i en com pot afectar de manera positiva al pacient.

Aquesta penultima pràctica m'ha agradat molt i l'he trobat molt interessant alhora que complicada, tot i que molts cops ens hi trobem dia a dia com les rutines s'ens fa dificil trobar exemples ja que costa molt trobari detectar els propis errors.

PRÀCTICA 7: Actituds Rogerianes

Carl Rogers ( psicòleg humanista)
És el primer que es planteja fer entrar una camara en una sala de terapia de video. Tambés és el primer que fa un estudi científic del proces de la psicoterapia.
Rogers igual que maslow creia que hi havia una tendencia del creixement huma en cada persona (actualització). Cada persona poseeix en el seu interior la saviesa per pdoer creixer, nomes li cal tenir les condicions òptimes. Les condicions òptimes són: les condicions ideoneas perque es pugui expressar. (Exemple: a un arbre no se li ha d'explicar com produir els fruits, pero si podem fer que surtin mes forts i mes bonics
LLibre: el processo de convertirse en una persona.
A difernecia de Maslow ( factors higienics), Rogers es centra en les condicions òptimes de relacions ( hi ha relacions saludables i insolubles). També, els contextos poden ser saludables (facilitadors) i d'altres contraries al desenvolupament de les qualitats humanes (desfavorables). Famílies favorables i desfavorables, organitzacions, amics, etc.

Segons Rogers les CONDICIONS que afavorien al creixement i desenvolupament huma són tres actituds basiques que la persona ha d'experimentar.
Un psicòleg ha de viure aquestes actituds per poder ajudar a les persones que acudeixen a ell.
1) Acceptació incondicional: acceptar les persones pel que son, essers humans, mes enlla de la seva condicio de si són pobres o rics, mes enlla de la raça o els estudis. Diferencian pero el actes que fa de la persona. No tenir prejudicis sobre la persona.
2)Comprensió empàtica: capacitat de posar-nos en la pell de l'altre, intentar veure el mon des del punt de vista de l'altre, entendre la seva forma de pensar, el que sent, etc. Rogers diu que amb un minut a l'any de comprensio empatica profunda ni ha prou.
3) Autenticitat,Congruència i coherència: actiutud de sentir, pensar i actuar sense contradiccions.

REFLEXIÓ: Pensant en els altres.
“Venim a l'escola per ser feliços!” en el moment en que vaig sentir que els nens deien això vaig adonar-me que estaria concentrada tot el documental.
Em van impactar varis comportaments dels nens, un d'ell la capacitat d'empatia que alguns tenien tant desenvolupada en aquesta edat. Això ho vaig poder detectar en el moment en que una nena explicava el fet traumàtic de la mort sobtada del seu pare mentre aquest dormia, i el dolor que havia sofert en aquell moment, molts van plorar, altres van baixar el cap, la gran majoria va entendre el dolor i el va sentir i compartir amb ella. Més endavant van tornar a demostrar aquesta gran empatia quan li va succeir el mateix a un altre alumne de la classe.
Un altre aspecte que em va sorprendre va ser la gran capacitat de raonament que tots tenien, la bona expressió a l'hora de demostrar els seus sentiments i emocions, i la capacitat de saber explicar el per què ho sentien. Tots els nens havien estat treballant per construir una balsa, i un d'ells va ser castigat, en contes de deixar-lo allà, van intentar fer entendre com el castig no tenia que anar relacionat amb les balses.
Em va semblar increible el raonament que va fer el nen per convencer el professor, i com finalment amb les paraules d'un nen de 8 van fer canviar les d'una persona molt més gran.
Em sembla que és un gran métode per ensenyar als nens a ser feliços respectant els altres i a madurar per poder afrontar més facilment situacions dificils.

PRÀCTICA 6: Necessitats Humanes

Neix la Psicología humanista, la qual aporta una nova manera de veure i enfocar el coneixement de les coses.

Entre els anys 40 i 50 del segle pasat la psicoanalisi i el conductisme eren les dos linies fortes de la psicologia.

 El conductismo començava a derivar cap al cognitivisme. La psicoanalaisi en canvi, continuava eleboran els seves teories. La base d’aqestes dos linies tenien en la base dos models de persones diferents. El conductisme creia que la persona venia amb una tabula rasa, per tant, sense cap coneixement innat. En canvi la psicoanalisi, deia que teniem l’alló.

Aquests dos models de persona tant concrets no satisfeien a tots els psicolegs, aquets consideraven que tant una com l’altre excloïen conductes i coneixements que també formaven part de la naturalesa humana, alegria, generositat, gestos de bondat,etc.

Aquets psicòlegs (que en un principi havien treballat amb animals) tot d’una es revolten contra aquets dos models establerts(psicoanàlisi i conductisme) i defensen un nou concepte de persona.

Abraham Maslow i Carl Rogers

Defensen un model de persona amb una tendència innata al coneixement, de caire essencialment positiu, bo.

Maslow diu que les persones tenim necessitats i defineix necessitats com: tot allò que si no es satisfà la persona es mor o es posa malalta. També hi han falses necesitats o pseudonecesitats que si no es compleixen la persona ni mor ni es fica malalta. (exemple: publicitat, el que ens intenta vendre). Tendencia a l’autorealitzacio de Maslow.

Carl Rogers; tendencia l’autoactualització.

Segons aquets dos autors hi ha ambients favorables, nodridors que afavoreixen el desenvolupament de la persona al creixement, i ambients insolubles.

Segons Maslow també hi ha ambients espiritualment favorables al creixement.

En essència la persona ja te la llavor del que pot arribar a ser l’ésser humà. Una persona que pot complis les seves necessitats serà altruista, amable,etc. En el moment en que no es comporten amb humilitat, és que no han satisfet les seves necessitats.

La teoria de Maslow és una teoria pràctica. Aquesta teoria de la motivació de Maslow actualmen encara s’utilitza, com per exemple en anuncis de carburants, la pirmaide de les necesitats,etc.

Hi ha tres llibres importants:

-          Motivacion i personalidad

-          El hombre autorealizado que aprofundeix un xic en el tema

-          La personalidad creadora.

Maslow diu que hem de estudiar la persona més humana; persones creatives, persones que afronten situacions dolentes, amb sentit d’humor. Es desmarca molt de Freud. Les humanistes pretenen estudia la part lluminosa de la persona.

Jeraraquia de la necesitat humana de Maslow

Tal i com les concep Maslow existeix una jerarquia que va des de necessitats fisiològiques a la base, passant pel mig per les necessitats psicològiques i a dalt de tot necesitats espirituals. Per tant en aquesta piràmide es dona prioritat a  necessitat de segon ordre que de primer, ex: Anorèxia.

En el segon pis, el nivell de tipus psicològic; la necessitat de seguretat. Maslow deia que necessitàvem sentir-nos segurs en algunes coses, integritat física, com anar pel carrer i saber que no ens passarà res. La incertesa de la integritat física ens dona inseguretat.

Exemples: La necessitat de saber que a la nit et trobaràs la teva parella a casaà Necessitat de seguretat. La necessitat d’amor i pertinençaà saber que formem part d’algun col·lectiu. (A les màfies algú es capaç d’aguantar una pallissa pel sol fet d’ingressar-hi, això és degut per què necessita un sentiment de pertinença a un grup)

En l’ultim pis, en el nivell espiritual, trobem les necessitats a l’autorealització, aquí realitzaríem el màxim del nostre potencial. Quan et pots sentir autorealitzada es per què sent experiències cimeres, moments d’extrema felicitat en que la persona sent que ella i el món estan bé.

La piramide de necessitats, ilustra la teoria de les necesitats de Maslow.

Si ens comportem amb l’objectiu de satisfer necessitats ( molts no estarien d’acord )

1. Comportaments Constructiuà s’assoleix l’objectiu de satisfer la necesiitat autèntica i tothom en surt beneficiat.
2. Comportament Destructiuà s’assoleix l’objectiu de satisfer la necesiitat autèntica però algú en surt perjudicat.
3. Comportament Fallità No s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

PRÀCTICA:

L’Ernest ens va manar a fer:

Dels 5 nivells de la pirámide jeràqrquica de necessitats humanes de Maslow, busqueu:

-          Un exemple de Comportament Constructiu.

-          Un exemple de Comportament Destructiu.

-          Un exemple de comportament Fallit.

Jo ho he fet juntament, amb Angie Gañan i Ruben Lòpez.

Nivellls:

1. Fisiològic:

- CC: Una persona te gana i va a un restaurant a menjar. Tothom surt beneficiat.

- CD: Una persona té molta sed, i roba una ampolla d’aigua. Assoleix l’objectiu pero algu surt perudicat.

- CF: Un nen petit demana  un joc nou a la mare i la mare li diu que no i el nen diu: Ara m’enfado i no respiro!

2. Seguridad:

- CC: Fiques una alarma a casa, per saber que quan arribis continuaras tinguen casa teva i ningú l’haurà robat.

- CD: No abandonar mai la moto per por i per tal de no perdre-la

- CF:  Per por a perdre la moto no la compraràs.

3. Amor i pertanyença:

- CC: Aconseguir un amic a partir de la confianza i de donar i rebre.

- CD: Aconseguir un amic, al qual l’utilitzes tan sols per la necesitat. Ell surt perjudicat.

- CF:  Tens problemes amb el teu pare i no el vas a veure per no discutir.

4. Afecta/ Autoestima:

- CC: Arreglar-te al nas del qual sempre has tingut un gran complexa a traves de la cirurgia estètica per millorar la teva autoestima, tothom surt beneficiat.

- CD: Per pujar ka teva autoestima critiques els demés, aconsegueixes l’objectiu de pujar l’autoestima però la resta de gent surt perjudicada.

- CF: Per pujar l’autoestima i sentir-te bé deixes de menjar i caus en l’anorèxia la qual cosa et portarà a no aconseguir mai l’objectiu.

5. Autorealització:

- CC: Un noi suspèn un examen, estudiarà molt per la recuperació per tant aconseguirà l’objectiu d’aprovar l’examen. Ningú surt perjudicat.

- CD: Una persona que es guia per la seva ètica  i els seus ideals sense tenir en compte ni escoltar l’ètica i els ideals dels demès.

- CF: Un noi suspen un examen, i donarà la culpa el professor, no assolirà l’objectiu d’aprovar l’examen.

REFLEXIÓ:

Aquesta pràctica, per mi ha sigut la més complicada, ja que trobà tants exemples ha sigut complicat, tot i això ha sigut molt interessant poder veure com no totes les solucions al problema a vegades les enfoquem be i de manera altruista. Molts cops pensem la solució idònia per nosaltres sense importar-nos als demes.

Crec que la teoria de Maslow és molt coherent; ja que és necessaria l’organització de prioritats en una persona, assolir les coses bàsiques per poder anar avançant, tot i això penso que no sempre la piramide és igual, crec que cada individu te la seva propia piramide, i la va modifican a mesura que anem creixen i ens anem fen grans.

PRÀCTICA 5: Freud, Pasión secreta.

Link pel·licula:
Freud, Pasion Secreta

Informació buscada sobre la pel·lícula:

Freud, passió secreta se centra en cinc anys de la vida del seu protagonista, els que van des de 1885 fins a 1890, quan la medicina tradicional es negava a abordar de cara la histèria i el creador del psicoanàlisi començava a endinsar-se en els laberints metodològics de la hipnosis.
La pel·lícula comença amb l'homenatge a tres grans investigadors, les aportacions dels quals a la Ciència han servit per establir la imatge que l'home contemporani té de si mateix i de l'univers:

Copèrnic, que va desmuntar la teoria geocèntrica d'Aristòtil, enriquida amb les aportacions de Claudio Ptolomeu al segle II, i vigent fins a ben entrat el segle XVI;

Darwin, que va formular les mateixes lleis evolutives que regeixen el desenvolupament dels éssers vius, incloent a l'home; i per descomptat, Freud, que va definir el veritable pes específic de l'inconscient en la nostra ment, concepte filosòfic que havia pres de Von Hartmann, Schopenhauer i Nietzsche.
Ens trobem en 1885, a l'hospital general de Viena. Sota el supòsit diagnòstic d'histèria (patologia avui dia coneguda com a trastorn de conversió), Freud ingressa a una pacient en el pavelló psiquiàtric dirigit per l'influent professor Dr. Theodor Meynert (Eric Portman). La imatge mostrada en aquest film d'aquest metge d'origen alemany no resulta cordial (excepte en la seva faceta de virtuós violinista), sempre polaritzada en l'aferrissada rivalitat acadèmica i professional mantinguda amb Freud.

En realitat, Meynert va destacar pels seus brillants treballs sobre la classificació de les malalties mentals, tractant de relacionar cada patologia amb la seva base neuroanatómica, alguna cosa veritablement nova en la seva època.

Profundament desanimat davant el seu estancament professional, Freud decideix marxar-se a París, per aprendre i treballar amb el famós Dr. Jean-Marie Charcot. En les escenes familiars prèvies a la partida, descobrim un llorigó atribuït a l'adreça de càsting (responsabilitat de Robert Lennard). Suposadament el jove Sigmund (que llavors hauria de comptar amb amb prou feines 29 anys) aparenta un envelliment major fins i tot al de la seva pròpia mare (Rosalie Crutchley). En 1962, Monty tenia 42 anys, exactament la mateixa edat de l'actriu que va encarnar a *Frau Amalia *Freud; no obstant això, el seu aspecte era el d'un home molt més envellit.

Jean-Marie Charcot (1825 - 1893) representa una de les figures més eminents en la història de la medicina francesa. Precursor de la psicopatología, va ser fundador de l'escola de neurologia instal·lada al llegendari Hospital de la Sâlpetriere de París. Va ser el primer a descriure la terrible esclerosi lateral amiotrófica, també coneguda com a malaltia de Charcot, ja tractada amb anterioritat en aquest mateix blog. En aquells anys era una autoritat mundial en el tractament de la histèria. Freud seria el traductor a l'alemany d'algunes de les seves més brillants obres.

 

PRÀCTICA i REFLEXIÓ:

L'Ernest ens va demanar que triéssim un aspecte de la pel·lícula que ens crides l'atenció i l'ampliéssim, jo he triat el tema d'hipnosis, ja que em sembla fascinant el fet que poden aflorar a la realitat coses amagades des de fa molts anys en el nostre inconscient, i ja que ens dona l'oportunitat he decidit profunditzar en aquest aspecte.

La paraula provè del grec hypnós que significa somni

Degut a les moltes definicions que he trobat he decidit ficar aquesta.

Definició diccionari

Estat de son profund produït artificialment, durant el qual es presenten modificacions de l’atenció, de la memòria, augment de la susceptibilitat a la suggestió, etc.

Història de l'hipnosis

Encara que ja existeixen precedents històrics de l'ús de tècniques similars a l'hipnosis empleada pels egipcis en els anomenats Temples del Somni, no seria fins a mitjan segle XVIII quan s'inicia el primer estudi sistemàtic del que suposava un estat psico-fisiològic especial que més tard es coneixeria amb el terme d'hipnosis.
Mesmer va formular la famosa Teoria del Magnetisme Animal que ens venia a dir que tot ésser viu irradia un tipus d'energia similar o semblança al magnetisme físic d'altres cossos i que pot transmetre's d'uns éssers a uns altres, arribant a tenir una aplicació terapèutica.
El metge austríac es va instal·lar a París i amb el pas del temps, va ser tan gran la seva influència i tan estesa la seva fama, que es va convertir en el metge tant dels pobres i desheretats com dels rics i poderosos, fins i tot del mateix rei de França. L'assumpte arribaria fins a l'Acadèmia de Medicina de França, que va determinar que no existia cap tipus d'influència o energia magnètica en les curacions mesmériques. Què era el que realment produïa la curació? Actualment és sap que el que realment curava era la paraula, per tant, la psicoterapia.

La hipnosis en l'actualitat

Des de Mesmer han estat molts els que han investigat aquesta inquietant realitat que de vegades se surt fora dels esquemes de la ciència acadèmica. Molts han establert els seus propis models i variants d'aquesta tècnica. Així tenim recentment al nord-americà Dr. Milton Erickson, que treballava amb els seus pacients usant metàfores o formes determinades de parlar-los, per induir-los certes reaccions psico-emocionals que els guarissin dels seus trastorns mentals, sense necessitat d'una hipnosis clàssica o que suposés la pèrdua de consciència del pacient. O per exemple el doctor valencià Antonio Escudero, que crida a la seva tècnica Noesiología o anestésia psicològica, en la qual opera als seus pacients completament desperts i sense anestèsia química, arribant fins i tot a conversar amb ells durant la intervenció quirúrgica.

PRÀCTICA 4: MECANISMES DE DEFENSA

Freud metge i neuròleg austríac, fundador del psicoanàlisi. Freud va néixer en Freiberg, i es va educar a la Universitat de Viena. Aquest va rebre una beca del govern per estudiar a París dinou setmanes al costat del neuròleg Jean Charcot, que en aquell temps treballava en el tractament de certs trastorns mentals mitjançant la hipnosis, en el manicomi de Salpêtrière del que era director. L'hipnosis portava a fer entrar al pacient en un estat semblant al son i elimina la paràlisis existent. L’individu, al tornar al seu estat de vigília, no recorda haver-ho fet.. Els estudis de Freud amb Charcot, centrats en la histèria, canalitzarien definitivament els seus interessos cap a la psicopatologia, l'estudi científic de les malalties mentals.

Freud es va troba amb casos (majoritàriament de dones) amb problemes de histèria a les persones que afecta se’ls hi paralitzava alguna zona del seu cos com ara la vista, un braç, les cames, etc.

Aquests casos no es podien explicar amb una base mèdica, ja que no se'ls hi paralitzava les cames, sinó el que elles entenien com a cames, per tant no hi havia secció medul·lar. A més Freud era positivista.

A part d’estudiar la histèria amb Charcot, també ho fa amb un metge vienés anomenat Breuer. Amb el qual van escriure el que es podria considerar el primer text de la psicoanàlisi; Estudis de la histèria.

En aquests moment Freud defineix el terme persona, per ell consta de dos parts, la part conscient i la part inconscient, i ho compara amb un iceberg, on la part inconscient ocupa molt mes respecte la part conscient.

Per tant segons Freud l’estructura seria: CONCIENT - PRECONSCIENT - INCONSCIENT

El pre-conscient és una petita part de l'inconscient que aflora. I l'inconscient son aspectes, records, traumes, emocions que afecten sobre la conducta però dels quals no en som conscients.

Això te a veure en que una persona que pateix histèria en recordar el trauma guardat en l'inconscient i en prendre consciencia d'aquest fet el símptome (per tant la paràlisi) desapareixia. Afirmava però, que quan una persona que patia histèria era capaç de prendre consciència d'aquests record guardat al seu inconscient, el símptome desapareixia.

Freud fa una segona teoria sobre la personalitat i planteja 3 conceptes, el id (allò), l’ego (jo) i el superego (superjò).

L'allò: El seu contingut és inconscient i consisteix fonamentalment en l'expressió psíquica de les pulsions i desitjos. Està en conflicte amb el Jo i el Superjo,

El Jo: Instància psíquica actuant i que apareix com a mediadora entre les altres dues. Intenta conciliar les exigències normatives i punitives del Superjo, com així mateix les demandes de la realitat amb els interessos de l'Allò per satisfer desitjos inconscients. És la instància encarregada de desenvolupar mecanismes que permetin obtenir el major plaure possible, però dins dels marcs que la realitat permeti. És a més l'entitat psíquica encarregada de la defensa, sent gran part del seu contingut inconscient.

El Superjo: Instància moral. El Superjo és per Freud una instància que sorgeix com a resultat de la resolució del complex d'Èdip i constitueix la internalització de les normes, regles i prohibicions parentals.

ELS MECANISMES DE DEFENSA.

Els mecanismes de defensa són aquells, que l’ego crea per tal de preservar la consciència.

Anna Freud va ampliar aquesta herència i va subdividir els mecanismes de defensa.

• La repressió: és el més corrent, el superjò frena els impulsos de l’allò. El jo intenta mantenir reprimits aquests desitjos, però són vius al inconscient. Cal emparar molta energia per mantenir els impulsos al inconscient.
• Negació de la realitat: consisteix a negar un fet real, o bé a deformar aquesta realitat. Deixar un esdeveniment en l’inconscient perquè no et veus en cor d’afrontar-lo. És la conducta típica del qui diu “ jo no ho he fet” quan en realitat és qui ho a fet, o de qui no vol reconèixer un fracàs o una frustració.

• Projecció: Es aquell mecanisme pel qual s’atribueix als altres un impuls propi que prové del ID i que el Superego no aprova.

• Racionalització: Pretén trobar una explicació racional a les coses que ens succeeixen.

• Intel·lectualització: Protegeix a la persona d’assumir el que sent.
   
• Forma reactiva: es tracta de manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte refusat. D’aquesta manera s’amaga el veritable sentiment que està reprimit.

• Regressió: Davant d’una dificultat o d’una situació inesperada, el nen o l’adult tenen un comportament propis d’èpoques anteriors, més infantils o inapropiades per l’edat.
• Desplaçament.: Es tracta de canviar l’objectiu de la teva frustració.
• Sublimació: Consisteix a canviar l’objectiu de les pulsions (o també instints) cap a finalitats que socialment siguin acceptables i per tant tolerades pel superjò. L’art, la literatura, l’esport són resultats molt sovint de sublimació. Freud considera que aquest mecanisme de defensa dóna una sortida constructiva i eficaç a les pulsions. És la canalització constructiva d’un impuls potencialment perillós.

PRÀCTICA

L'esrnest ens va demanar que trobesim dos formes de canalitzar els set pecats capital. Jo vaig formar equip amb Lourdes Manresa i Cristian Jimenez.

IRA.

Destructiva: Al arribar a casa picar a la dona.

Constructiva: Sortir a corre.

LUXÚRIA.

Destructiva: Violar a algú proper, fills germans etc.

Constructiva: Acabar bé la nit amb la teva dona.

GULA.

Destructiva: Menjar sense control i acabar essent obès.

Constructiva: Fer un bon sopar per a tothom.

PERESA.

Destructiva: Quedar-te a casa sense sortir mai.

Constructiva: Trucar a algú per mirar una peli.

SUPÈRBIA.

Destructiva: Per aconseguir un ascens, trepitges el teu company de feina.

Constructiva: Fer classes a algú per ajudar-lo a aprovar.

ENVEJA.

Destructiva: Robar quelcom que posseeix el teu veí i que a tu t’agrada.

Constructiva: Veus que el teu veí té una dona, i tu, llavors decideixes tenir-ne també i busques una de pròpia.

AVARÍCIA.

Destructiva: Comprar una casa que està per sobre de les teves possibilitats.

Constructiva: Crear o ampliar l’empresa que tens per tal d’aconseguir la casa que vols.

REFLEXIÓ:

Crec que com a moltes practiques, ens adonem que el que ens expliques son coses que portem a terme nosaltres diariament, i com hem pogut observar també en tots els altres casos, si es porta a un extrem es dolent i l’impuls pot acabar amb un trastorn i pot ser molt perillós tan per la persona com els del seu voltant, en canvi com per exemple en el mètode de sublimació si s’utilitza bé pot arribar a trobar sortides molt bones a impulsos que poden ser perillosos.

Fer aquesta pràctica m'ha semblat molt interessant ja que ens ha ensenyat a donar mes d'un punt de vista i que hi ha moltes maneres d'enfocar un mateix problema, i a més adonar-nos de com afecta a la solució la manera en que ho fas. Tot i això també hi ha la possibilitat de no actuar i deixar la feina a mans del temps, encara que per al meu parer en l'actualitat solem guardar-nos moltes emocions i per tant no actuem, ja sigui per vergonya o per por de ser jutjats per la població i crec que tots hauríem d'esforçar-nos a explicar el que sentim i intentar trobar una solució sense por i siguen valents.

PRÀCTICA 3: DISTORCIONS COGNITIVES

L’Ernest en entrar a la classe ens ha intentat situar en el temps i aclarir conceptes per poder relacionar conceptes i tècniques utilitzades en sessions anteriors, per tal de que no ens poguéssim confondre a l'hora de presentar-nos un tema nou.

De manera senzilla podríem resumir així:

W.Wunt : descobriments fets a partir de l’estructuralisme

W.James : funcionalisme.

I.Pavlov: condicionament clàssic.

John Watson i Skinner: (Influenciats per Pavlov)postura conductista.

Skinner, la cos més important que va fer va ser introduir el concepte de conseqüència dins l’esquema d’estímul- resposta de Watson.

A. Ellis i A.T. Beck fan un pas endavant en dir que a part d’estudiar la conducte observable, s’ha d'estudiar la conducta no observable. Podríem dir que són els pares de la teràpia cognitiva; aquesta es basa en que la percepció i l'estructura de les experiències de l'individu determinen els seus sentiments i conducta.

Per tant que, els mateixos estímuls, passats per organismes diferents, donen respostes diferents.

ESTIMUL→ ORGAISME → RESPOSTA-CONSEQÜENCIA

Tot i això hem de tenir en compte que cap corrent es veritat absoluta sinó que depèn del corrent veurem les coses d'una manera o altre.

Ellis va desenvolupar una tècnica per tractar les distorsions cognitives anomenada teràpia racional emotiva conductual en la que identificava les distorsions patològiques i intentava canviar-les cap a una visió per part del pacient molt més positiva. Solucionant així la patologia.

A.Ellis i Beck comencen a fer llistes sobre diferents distorsions cognitives.

Les distorsions cognitives són esquemes erronis d’interpretar els fets i generen conseqüències negatives.

TIPUS DE DISTORSIONS COGNITIVES:

1- Generalització excessiva.

2- Abstracció selectiva.

3- Polarització o pensament tot o res.

4- Desqualificació d’allò positiu.

5- Lectura del pensament.

6- Endevinar el futur.

7- Magnificació i minimització.

8- Raonament emocional.

9- Etiquetar erròniament.

10- Autoinculpació.

11- Personalització. 

12- Imperatiu categòric.

PRÀCTICA: BUSCAR 24 PENSAMENTS DISTORSSIONATS

En aquest exercici, es presenten diverses formes patològiques d’afrontar un problema seguides cada una d’elles de dos exemples que vaig treballar a classe, juntament Marta Tejeda, l’Agnès Martínez i la Mariàngels Hernández.

1- Generalització excesiva:

• Sóc massa tímida, sempre ho seré i mai tindré amics.
• Sóc molt patosa, he relliscat avui quan plovia i sempre relliscaré.
  

2- Abstracció selectiva:

• He fallat la pregunta deu de l'examen! (Quan tot lo altre esta bé)
• Se’m ha passat l’arròs de la paella, no valdrà res (Quan de gust és boníssima)
  

3- Polarització o pensament tot o res:

• Mai tindré una parella estable.
• És impossible que apregui anglès.
  

4- Desqualificació d’allò positiu:

• M’han agafat a la feina, com a qualsevol altre.
• He guanyat la primera medalla de natació, això practicant qualsevol ho aconsegueix.
  

5- Lectura del pensament:

• He intervingut a classe i ningú ha dit res, segur que han pensat que el meu comentari era de tontes.
• Tothom em mira malament, segur que se’n riuen de mi.
  

6- Endevinar el futur:

• Segur que la meva parella m’és infidel.
• Segur que em moriré d’un accident de cotxe.
  

7- Magnificació i minimització:

• M’ha trucat, segur que vol sortir amb mí.
• L’han ingressat a l’hospital, segur que no se’n sortirà.
  

8- Raonament emocional: 

• Sóc lletja, ningú es fixarà mai en mi.
• Ningú em comenta al facebook, passo desaparcebuda.
  

9- Etiquetar erròniament:

• “Ets curt” quan en vritat hauria de dir-li, mira que et costa aquest apartat.
• “Ets un empanat” quan avui puntalment està decaigut.
  

10- Autoinculpació:

• Si no hagués volgut còrrer tant, no m’haigués caigut per les escales. (quan en veritat un esglaò estava trencat).
• Si no li hagués donat aquella carn al gat, ara no tindria paràsits (quan en veritat el gat a menjat de les escombraries).
  

11- Personalització:

• Sabia que si veia un gat negre tindria mala sort.
• Us vaig dir que suspendria l’exàmen de conduir, i així a sigut.
  

12- Imperatiu categòric:

• He lliurat les pràctiques a temps, tot i que el "profe" ha dit que estaban bé, no n`estic convençuda.

REFLEXIÓ:

Arrel del cognitivisme, gracies a que van afegir l'estat mental dins l'esquema conductista, va sorgir una nova forma de veure la psicologia i tractar els pacients, ja que a part de l'individu s'ha de tenir en compte com aquest modifica la realitat d'un problema.

En el moment en que l’Ernest va explicar de què tractaven les distorsions cognitives, vaig adonar-me que jo també tenia aquests pensaments. Crec que tenir aquest tipus de pensaments és una cosa “normal”, ja que segurament tots els individus alguna vegada han tingut algun tipus de pensament distorsionat, tot i això hem de tenir en compte que si aquestes actituds es prolonguen o es porten a l'extrem poden derivar en patologies i perjudicarà la manera de sentir les emocions i la manera de viure-les.

Gràcies a aquesta pràctica m'he adonat de la gran capacitat de distorcionar la realitat que tenim, com dubtem de les nostres accions i com això crea un conflicte intern. Hem de tenir en compte que si aquestes actituds es prolonguen o es porten a l'extrem poden derivar en patologies i perjudicarà la manera de sentir les emocions i la manera de viure-les.