PRÀCTICA 4: MECANISMES DE DEFENSA

Freud metge i neuròleg austríac, fundador del psicoanàlisi. Freud va néixer en Freiberg, i es va educar a la Universitat de Viena. Aquest va rebre una beca del govern per estudiar a París dinou setmanes al costat del neuròleg Jean Charcot, que en aquell temps treballava en el tractament de certs trastorns mentals mitjançant la hipnosis, en el manicomi de Salpêtrière del que era director. L'hipnosis portava a fer entrar al pacient en un estat semblant al son i elimina la paràlisis existent. L’individu, al tornar al seu estat de vigília, no recorda haver-ho fet.. Els estudis de Freud amb Charcot, centrats en la histèria, canalitzarien definitivament els seus interessos cap a la psicopatologia, l'estudi científic de les malalties mentals.

Freud es va troba amb casos (majoritàriament de dones) amb problemes de histèria a les persones que afecta se’ls hi paralitzava alguna zona del seu cos com ara la vista, un braç, les cames, etc.

Aquests casos no es podien explicar amb una base mèdica, ja que no se'ls hi paralitzava les cames, sinó el que elles entenien com a cames, per tant no hi havia secció medul·lar. A més Freud era positivista.

A part d’estudiar la histèria amb Charcot, també ho fa amb un metge vienés anomenat Breuer. Amb el qual van escriure el que es podria considerar el primer text de la psicoanàlisi; Estudis de la histèria.

En aquests moment Freud defineix el terme persona, per ell consta de dos parts, la part conscient i la part inconscient, i ho compara amb un iceberg, on la part inconscient ocupa molt mes respecte la part conscient.

Per tant segons Freud l’estructura seria: CONCIENT - PRECONSCIENT - INCONSCIENT

El pre-conscient és una petita part de l'inconscient que aflora. I l'inconscient son aspectes, records, traumes, emocions que afecten sobre la conducta però dels quals no en som conscients.

Això te a veure en que una persona que pateix histèria en recordar el trauma guardat en l'inconscient i en prendre consciencia d'aquest fet el símptome (per tant la paràlisi) desapareixia. Afirmava però, que quan una persona que patia histèria era capaç de prendre consciència d'aquests record guardat al seu inconscient, el símptome desapareixia.

Freud fa una segona teoria sobre la personalitat i planteja 3 conceptes, el id (allò), l’ego (jo) i el superego (superjò).

L'allò: El seu contingut és inconscient i consisteix fonamentalment en l'expressió psíquica de les pulsions i desitjos. Està en conflicte amb el Jo i el Superjo,

El Jo: Instància psíquica actuant i que apareix com a mediadora entre les altres dues. Intenta conciliar les exigències normatives i punitives del Superjo, com així mateix les demandes de la realitat amb els interessos de l'Allò per satisfer desitjos inconscients. És la instància encarregada de desenvolupar mecanismes que permetin obtenir el major plaure possible, però dins dels marcs que la realitat permeti. És a més l'entitat psíquica encarregada de la defensa, sent gran part del seu contingut inconscient.

El Superjo: Instància moral. El Superjo és per Freud una instància que sorgeix com a resultat de la resolució del complex d'Èdip i constitueix la internalització de les normes, regles i prohibicions parentals.

ELS MECANISMES DE DEFENSA.

Els mecanismes de defensa són aquells, que l’ego crea per tal de preservar la consciència.

Anna Freud va ampliar aquesta herència i va subdividir els mecanismes de defensa.

• La repressió: és el més corrent, el superjò frena els impulsos de l’allò. El jo intenta mantenir reprimits aquests desitjos, però són vius al inconscient. Cal emparar molta energia per mantenir els impulsos al inconscient.
• Negació de la realitat: consisteix a negar un fet real, o bé a deformar aquesta realitat. Deixar un esdeveniment en l’inconscient perquè no et veus en cor d’afrontar-lo. És la conducta típica del qui diu “ jo no ho he fet” quan en realitat és qui ho a fet, o de qui no vol reconèixer un fracàs o una frustració.

• Projecció: Es aquell mecanisme pel qual s’atribueix als altres un impuls propi que prové del ID i que el Superego no aprova.

• Racionalització: Pretén trobar una explicació racional a les coses que ens succeeixen.

• Intel·lectualització: Protegeix a la persona d’assumir el que sent.
   
• Forma reactiva: es tracta de manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte refusat. D’aquesta manera s’amaga el veritable sentiment que està reprimit.

• Regressió: Davant d’una dificultat o d’una situació inesperada, el nen o l’adult tenen un comportament propis d’èpoques anteriors, més infantils o inapropiades per l’edat.
• Desplaçament.: Es tracta de canviar l’objectiu de la teva frustració.
• Sublimació: Consisteix a canviar l’objectiu de les pulsions (o també instints) cap a finalitats que socialment siguin acceptables i per tant tolerades pel superjò. L’art, la literatura, l’esport són resultats molt sovint de sublimació. Freud considera que aquest mecanisme de defensa dóna una sortida constructiva i eficaç a les pulsions. És la canalització constructiva d’un impuls potencialment perillós.

PRÀCTICA

L'esrnest ens va demanar que trobesim dos formes de canalitzar els set pecats capital. Jo vaig formar equip amb Lourdes Manresa i Cristian Jimenez.

IRA.

Destructiva: Al arribar a casa picar a la dona.

Constructiva: Sortir a corre.

LUXÚRIA.

Destructiva: Violar a algú proper, fills germans etc.

Constructiva: Acabar bé la nit amb la teva dona.

GULA.

Destructiva: Menjar sense control i acabar essent obès.

Constructiva: Fer un bon sopar per a tothom.

PERESA.

Destructiva: Quedar-te a casa sense sortir mai.

Constructiva: Trucar a algú per mirar una peli.

SUPÈRBIA.

Destructiva: Per aconseguir un ascens, trepitges el teu company de feina.

Constructiva: Fer classes a algú per ajudar-lo a aprovar.

ENVEJA.

Destructiva: Robar quelcom que posseeix el teu veí i que a tu t’agrada.

Constructiva: Veus que el teu veí té una dona, i tu, llavors decideixes tenir-ne també i busques una de pròpia.

AVARÍCIA.

Destructiva: Comprar una casa que està per sobre de les teves possibilitats.

Constructiva: Crear o ampliar l’empresa que tens per tal d’aconseguir la casa que vols.

REFLEXIÓ:

Crec que com a moltes practiques, ens adonem que el que ens expliques son coses que portem a terme nosaltres diariament, i com hem pogut observar també en tots els altres casos, si es porta a un extrem es dolent i l’impuls pot acabar amb un trastorn i pot ser molt perillós tan per la persona com els del seu voltant, en canvi com per exemple en el mètode de sublimació si s’utilitza bé pot arribar a trobar sortides molt bones a impulsos que poden ser perillosos.

Fer aquesta pràctica m'ha semblat molt interessant ja que ens ha ensenyat a donar mes d'un punt de vista i que hi ha moltes maneres d'enfocar un mateix problema, i a més adonar-nos de com afecta a la solució la manera en que ho fas. Tot i això també hi ha la possibilitat de no actuar i deixar la feina a mans del temps, encara que per al meu parer en l'actualitat solem guardar-nos moltes emocions i per tant no actuem, ja sigui per vergonya o per por de ser jutjats per la població i crec que tots hauríem d'esforçar-nos a explicar el que sentim i intentar trobar una solució sense por i siguen valents.