PRÀCTICA 7: Actituds Rogerianes

Carl Rogers ( psicòleg humanista)
És el primer que es planteja fer entrar una camara en una sala de terapia de video. Tambés és el primer que fa un estudi científic del proces de la psicoterapia.
Rogers igual que maslow creia que hi havia una tendencia del creixement huma en cada persona (actualització). Cada persona poseeix en el seu interior la saviesa per pdoer creixer, nomes li cal tenir les condicions òptimes. Les condicions òptimes són: les condicions ideoneas perque es pugui expressar. (Exemple: a un arbre no se li ha d'explicar com produir els fruits, pero si podem fer que surtin mes forts i mes bonics
LLibre: el processo de convertirse en una persona.
A difernecia de Maslow ( factors higienics), Rogers es centra en les condicions òptimes de relacions ( hi ha relacions saludables i insolubles). També, els contextos poden ser saludables (facilitadors) i d'altres contraries al desenvolupament de les qualitats humanes (desfavorables). Famílies favorables i desfavorables, organitzacions, amics, etc.

Segons Rogers les CONDICIONS que afavorien al creixement i desenvolupament huma són tres actituds basiques que la persona ha d'experimentar.
Un psicòleg ha de viure aquestes actituds per poder ajudar a les persones que acudeixen a ell.
1) Acceptació incondicional: acceptar les persones pel que son, essers humans, mes enlla de la seva condicio de si són pobres o rics, mes enlla de la raça o els estudis. Diferencian pero el actes que fa de la persona. No tenir prejudicis sobre la persona.
2)Comprensió empàtica: capacitat de posar-nos en la pell de l'altre, intentar veure el mon des del punt de vista de l'altre, entendre la seva forma de pensar, el que sent, etc. Rogers diu que amb un minut a l'any de comprensio empatica profunda ni ha prou.
3) Autenticitat,Congruència i coherència: actiutud de sentir, pensar i actuar sense contradiccions.

REFLEXIÓ: Pensant en els altres.
“Venim a l'escola per ser feliços!” en el moment en que vaig sentir que els nens deien això vaig adonar-me que estaria concentrada tot el documental.
Em van impactar varis comportaments dels nens, un d'ell la capacitat d'empatia que alguns tenien tant desenvolupada en aquesta edat. Això ho vaig poder detectar en el moment en que una nena explicava el fet traumàtic de la mort sobtada del seu pare mentre aquest dormia, i el dolor que havia sofert en aquell moment, molts van plorar, altres van baixar el cap, la gran majoria va entendre el dolor i el va sentir i compartir amb ella. Més endavant van tornar a demostrar aquesta gran empatia quan li va succeir el mateix a un altre alumne de la classe.
Un altre aspecte que em va sorprendre va ser la gran capacitat de raonament que tots tenien, la bona expressió a l'hora de demostrar els seus sentiments i emocions, i la capacitat de saber explicar el per què ho sentien. Tots els nens havien estat treballant per construir una balsa, i un d'ells va ser castigat, en contes de deixar-lo allà, van intentar fer entendre com el castig no tenia que anar relacionat amb les balses.
Em va semblar increible el raonament que va fer el nen per convencer el professor, i com finalment amb les paraules d'un nen de 8 van fer canviar les d'una persona molt més gran.
Em sembla que és un gran métode per ensenyar als nens a ser feliços respectant els altres i a madurar per poder afrontar més facilment situacions dificils.