PRÀCTICA 3: DISTORCIONS COGNITIVES

L’Ernest en entrar a la classe ens ha intentat situar en el temps i aclarir conceptes per poder relacionar conceptes i tècniques utilitzades en sessions anteriors, per tal de que no ens poguéssim confondre a l'hora de presentar-nos un tema nou.

De manera senzilla podríem resumir així:

W.Wunt : descobriments fets a partir de l’estructuralisme

W.James : funcionalisme.

I.Pavlov: condicionament clàssic.

John Watson i Skinner: (Influenciats per Pavlov)postura conductista.

Skinner, la cos més important que va fer va ser introduir el concepte de conseqüència dins l’esquema d’estímul- resposta de Watson.

A. Ellis i A.T. Beck fan un pas endavant en dir que a part d’estudiar la conducte observable, s’ha d'estudiar la conducta no observable. Podríem dir que són els pares de la teràpia cognitiva; aquesta es basa en que la percepció i l'estructura de les experiències de l'individu determinen els seus sentiments i conducta.

Per tant que, els mateixos estímuls, passats per organismes diferents, donen respostes diferents.

ESTIMUL→ ORGAISME → RESPOSTA-CONSEQÜENCIA

Tot i això hem de tenir en compte que cap corrent es veritat absoluta sinó que depèn del corrent veurem les coses d'una manera o altre.

Ellis va desenvolupar una tècnica per tractar les distorsions cognitives anomenada teràpia racional emotiva conductual en la que identificava les distorsions patològiques i intentava canviar-les cap a una visió per part del pacient molt més positiva. Solucionant així la patologia.

A.Ellis i Beck comencen a fer llistes sobre diferents distorsions cognitives.

Les distorsions cognitives són esquemes erronis d’interpretar els fets i generen conseqüències negatives.

TIPUS DE DISTORSIONS COGNITIVES:

1- Generalització excessiva.

2- Abstracció selectiva.

3- Polarització o pensament tot o res.

4- Desqualificació d’allò positiu.

5- Lectura del pensament.

6- Endevinar el futur.

7- Magnificació i minimització.

8- Raonament emocional.

9- Etiquetar erròniament.

10- Autoinculpació.

11- Personalització. 

12- Imperatiu categòric.

PRÀCTICA: BUSCAR 24 PENSAMENTS DISTORSSIONATS

En aquest exercici, es presenten diverses formes patològiques d’afrontar un problema seguides cada una d’elles de dos exemples que vaig treballar a classe, juntament Marta Tejeda, l’Agnès Martínez i la Mariàngels Hernández.

1- Generalització excesiva:

• Sóc massa tímida, sempre ho seré i mai tindré amics.
• Sóc molt patosa, he relliscat avui quan plovia i sempre relliscaré.
  

2- Abstracció selectiva:

• He fallat la pregunta deu de l'examen! (Quan tot lo altre esta bé)
• Se’m ha passat l’arròs de la paella, no valdrà res (Quan de gust és boníssima)
  

3- Polarització o pensament tot o res:

• Mai tindré una parella estable.
• És impossible que apregui anglès.
  

4- Desqualificació d’allò positiu:

• M’han agafat a la feina, com a qualsevol altre.
• He guanyat la primera medalla de natació, això practicant qualsevol ho aconsegueix.
  

5- Lectura del pensament:

• He intervingut a classe i ningú ha dit res, segur que han pensat que el meu comentari era de tontes.
• Tothom em mira malament, segur que se’n riuen de mi.
  

6- Endevinar el futur:

• Segur que la meva parella m’és infidel.
• Segur que em moriré d’un accident de cotxe.
  

7- Magnificació i minimització:

• M’ha trucat, segur que vol sortir amb mí.
• L’han ingressat a l’hospital, segur que no se’n sortirà.
  

8- Raonament emocional: 

• Sóc lletja, ningú es fixarà mai en mi.
• Ningú em comenta al facebook, passo desaparcebuda.
  

9- Etiquetar erròniament:

• “Ets curt” quan en vritat hauria de dir-li, mira que et costa aquest apartat.
• “Ets un empanat” quan avui puntalment està decaigut.
  

10- Autoinculpació:

• Si no hagués volgut còrrer tant, no m’haigués caigut per les escales. (quan en veritat un esglaò estava trencat).
• Si no li hagués donat aquella carn al gat, ara no tindria paràsits (quan en veritat el gat a menjat de les escombraries).
  

11- Personalització:

• Sabia que si veia un gat negre tindria mala sort.
• Us vaig dir que suspendria l’exàmen de conduir, i així a sigut.
  

12- Imperatiu categòric:

• He lliurat les pràctiques a temps, tot i que el "profe" ha dit que estaban bé, no n`estic convençuda.

REFLEXIÓ:

Arrel del cognitivisme, gracies a que van afegir l'estat mental dins l'esquema conductista, va sorgir una nova forma de veure la psicologia i tractar els pacients, ja que a part de l'individu s'ha de tenir en compte com aquest modifica la realitat d'un problema.

En el moment en que l’Ernest va explicar de què tractaven les distorsions cognitives, vaig adonar-me que jo també tenia aquests pensaments. Crec que tenir aquest tipus de pensaments és una cosa “normal”, ja que segurament tots els individus alguna vegada han tingut algun tipus de pensament distorsionat, tot i això hem de tenir en compte que si aquestes actituds es prolonguen o es porten a l'extrem poden derivar en patologies i perjudicarà la manera de sentir les emocions i la manera de viure-les.

Gràcies a aquesta pràctica m'he adonat de la gran capacitat de distorcionar la realitat que tenim, com dubtem de les nostres accions i com això crea un conflicte intern. Hem de tenir en compte que si aquestes actituds es prolonguen o es porten a l'extrem poden derivar en patologies i perjudicarà la manera de sentir les emocions i la manera de viure-les.