Aquest enfocament no considera que la persona tingui el problema sinó que es troba entre les persones que el rodejen, no a la persona. Per tant en aquest enfocament interesen les relacions.
Els simptomes, els trastorns, son senyals de quee una o mes relacions que aquella persona manté son insegures.
Aquest enfocament descentralitza la patologia. No és un enfocament intern. La persona que presenta simtomes es l’indicador.
Idea de la causalitat circular: tot és causa i conseqüència. El comportament d’algú influeix en els altres. Des de l’enfocament sistèmic no es pot arribar a determinar la causa dels comportaments, trastorns, ja que la causa seria tan complexa, que no es podria arribar a determinar. No es sap que és la causa i que és la conseqüència. No cal conèixer les causes d’un determinat comportament per arribar a intervenir en aquell sistema
Avui la pràctica és centrarà en un element dins de l’enfocament sistèmic. Un tipus de teràpia que es diu, teràpia familiar estructural.
Diagrama sistèmic:
El creador, ideòleg d’aquest tipus de tractament i d’aquesta intervenció és salvador Minuchin. Aquest senyor juntament amb altres, cap a mitjans del segle passat va començar a atendre a les persones des de l’enfocament sistèmic. No és el primer, ni l’únic. El moment social històric en que apareix Minuchin estava madur per tal de que aflorin altres corrents.
Milton Ericson, és una de lesfonts d’inspiració de l’enfocament sistèmic
Tan Minuchin, com Jay Haley, Muray Bonen, Carl Whitaker; treballen en grups familiars, i se’ls anomena psicòlegs familiar.
La teràpia de Minuchin és una teràpia familiar estructural. Ell diu que una família te una estructura, s’estudia un conjunt d’individus i les relacions que mantenen entre ells. Segons aquest punt no existirien famílies desestructurades. Les divideix en dos: famílies amb estructures estàndards, i famílies amb estructura no estàndard.
Fills i filles no estàndards tenen problemes segur, tot i que avui dia sabem que es un prejudici. Tant pot ser que aquets presentin com no presentin indicadors, que va molt be, i en canvi altres fills estàndards poden presentar problemes.
Minuchin diu que el malestar o no , no depenen de l’estructura sinó de les diverses relacions que s’estableixen en les relacions d’aquestes persones.
Jerarquia, poder, paraules importants a tenir en compte. Aquets conceptes van vinculats amb els conceptes de responsabilitat. Dins d’una família, una empresa, poden existir diversos nivells de responsabilitat. No es pot atorgar el mateix grau de responsabilitat a els pares que als fills, i tampoc es pot fer el repartiment de poder equitativament (el grau de poder prendre decisions). No s’ha de confondre la gestió del poder, amb autoritarisme. Minuchi diu que si amb les famílies o en altres grups es capgira la gestió del poder, o es capgiren les jerarquies, en aquell grup poden haver-hi individus que tinguin indicadors de dificultats o malestants.
Haley: introdueix un plantejament evolutiu a les famílies. Si es produeix algun encallament a l’evolució natural de la família, llavors es produeixes els indicador de dificultat o malestars en individus.
Bowen: procés d’individuació, tendien a ser persones independents, emocionalment, personalment.
Hi ha decisions individuals, decisions compartides, decisions que es poden delegar, les fronteres es l’àmbit dins del qual toca prendre una decisió, segons Minuchi hi ha 3 tipus de frontereres:
- Fronteres rígides: la imatge del dictador, pares autoritaris, s’aplica sense que hi hagi comunicació amb la resta dels sistema.
- Fronteres laxes: invasions de territori permanentment. Professor i professora abdiques del seu poder. O no el sap gestionar. Un nen que acaba manant mes. Les traspassa tothom.
- Fronteres flexibles: comunicació fluida
Minuchi dirà que per poder tractar un conflicte ocult cal elevar-lo a un conflicte manifes. (bulling, coalició, etc.)
PRÀCTICA:
La practica d'aquesta setmana consistia en plasmar un genograma i un diagrama sistèmic, que són eines que tenen el psicòlegs sistèmics per plasmar les relacions entre els individus d'un sistema. El genograma permet plasmar l'estructura d'una organització i el diagrama el funcionament. Jo he format grup amb Ruben Lòpez i Maria Angels Hernandez.
REFLEXIÓ:
Crec que com a última pràctica ha estat genial, ja que no ha sigut tant complicat triar el tipus de família que volíem plasmar i personalment m’ho vaig passar molt bé pensant en el tipus de família i les relacions que tindrien amb la resta de persones que formen el sistema. Tot i això sóc conscient que a la realitat no és tant fàcil ja que ens vam inventar els diagrames de forma que ens fos fàcil plasmar-ho al paper i no tenir algun problema a l’hora de realitzar-lo i entenc que en la vida real no es pot decidir la relacions i interaccions que tenen les persones entre elles.
Referent a les eines utilitzades crec que tant el genograma com el diagrama son molt útils per als psicòlegs, per que en un moment el mires i ets pots fer una idea de les relacions i interaccions que hi poden haver entre ells.
L’explicació prèvia a la pràctica lligada a la teoria de la pràctica anterior m’ha encantat, crec que després de que l’Ernest ens hagi ensenyat i mostrat molt tipus d’ulleres, em sembla que em quedaria amb aquestes, tot i això sempre tinguen en compte les altres i sabent-les utilitzar en certs casos on prevaldria utilitzarles, ja que totes les ulleres es poden fer servir, pero algunes vam millor per alguns casos i altres per altres.
Com a ultima pràctica et vull dir, que és un dels blogs que més m’ha agradat, ens has deixat portar a la pràctica teoria, i això molts professors no ho fan.