PRÀCTICA 5: Freud, Pasión secreta.

Link pel·licula:
Freud, Pasion Secreta

Informació buscada sobre la pel·lícula:

Freud, passió secreta se centra en cinc anys de la vida del seu protagonista, els que van des de 1885 fins a 1890, quan la medicina tradicional es negava a abordar de cara la histèria i el creador del psicoanàlisi començava a endinsar-se en els laberints metodològics de la hipnosis.
La pel·lícula comença amb l'homenatge a tres grans investigadors, les aportacions dels quals a la Ciència han servit per establir la imatge que l'home contemporani té de si mateix i de l'univers:

Copèrnic, que va desmuntar la teoria geocèntrica d'Aristòtil, enriquida amb les aportacions de Claudio Ptolomeu al segle II, i vigent fins a ben entrat el segle XVI;

Darwin, que va formular les mateixes lleis evolutives que regeixen el desenvolupament dels éssers vius, incloent a l'home; i per descomptat, Freud, que va definir el veritable pes específic de l'inconscient en la nostra ment, concepte filosòfic que havia pres de Von Hartmann, Schopenhauer i Nietzsche.
Ens trobem en 1885, a l'hospital general de Viena. Sota el supòsit diagnòstic d'histèria (patologia avui dia coneguda com a trastorn de conversió), Freud ingressa a una pacient en el pavelló psiquiàtric dirigit per l'influent professor Dr. Theodor Meynert (Eric Portman). La imatge mostrada en aquest film d'aquest metge d'origen alemany no resulta cordial (excepte en la seva faceta de virtuós violinista), sempre polaritzada en l'aferrissada rivalitat acadèmica i professional mantinguda amb Freud.

En realitat, Meynert va destacar pels seus brillants treballs sobre la classificació de les malalties mentals, tractant de relacionar cada patologia amb la seva base neuroanatómica, alguna cosa veritablement nova en la seva època.

Profundament desanimat davant el seu estancament professional, Freud decideix marxar-se a París, per aprendre i treballar amb el famós Dr. Jean-Marie Charcot. En les escenes familiars prèvies a la partida, descobrim un llorigó atribuït a l'adreça de càsting (responsabilitat de Robert Lennard). Suposadament el jove Sigmund (que llavors hauria de comptar amb amb prou feines 29 anys) aparenta un envelliment major fins i tot al de la seva pròpia mare (Rosalie Crutchley). En 1962, Monty tenia 42 anys, exactament la mateixa edat de l'actriu que va encarnar a *Frau Amalia *Freud; no obstant això, el seu aspecte era el d'un home molt més envellit.

Jean-Marie Charcot (1825 - 1893) representa una de les figures més eminents en la història de la medicina francesa. Precursor de la psicopatología, va ser fundador de l'escola de neurologia instal·lada al llegendari Hospital de la Sâlpetriere de París. Va ser el primer a descriure la terrible esclerosi lateral amiotrófica, també coneguda com a malaltia de Charcot, ja tractada amb anterioritat en aquest mateix blog. En aquells anys era una autoritat mundial en el tractament de la histèria. Freud seria el traductor a l'alemany d'algunes de les seves més brillants obres.

 

PRÀCTICA i REFLEXIÓ:

L'Ernest ens va demanar que triéssim un aspecte de la pel·lícula que ens crides l'atenció i l'ampliéssim, jo he triat el tema d'hipnosis, ja que em sembla fascinant el fet que poden aflorar a la realitat coses amagades des de fa molts anys en el nostre inconscient, i ja que ens dona l'oportunitat he decidit profunditzar en aquest aspecte.

La paraula provè del grec hypnós que significa somni

Degut a les moltes definicions que he trobat he decidit ficar aquesta.

Definició diccionari

Estat de son profund produït artificialment, durant el qual es presenten modificacions de l’atenció, de la memòria, augment de la susceptibilitat a la suggestió, etc.

Història de l'hipnosis

Encara que ja existeixen precedents històrics de l'ús de tècniques similars a l'hipnosis empleada pels egipcis en els anomenats Temples del Somni, no seria fins a mitjan segle XVIII quan s'inicia el primer estudi sistemàtic del que suposava un estat psico-fisiològic especial que més tard es coneixeria amb el terme d'hipnosis.
Mesmer va formular la famosa Teoria del Magnetisme Animal que ens venia a dir que tot ésser viu irradia un tipus d'energia similar o semblança al magnetisme físic d'altres cossos i que pot transmetre's d'uns éssers a uns altres, arribant a tenir una aplicació terapèutica.
El metge austríac es va instal·lar a París i amb el pas del temps, va ser tan gran la seva influència i tan estesa la seva fama, que es va convertir en el metge tant dels pobres i desheretats com dels rics i poderosos, fins i tot del mateix rei de França. L'assumpte arribaria fins a l'Acadèmia de Medicina de França, que va determinar que no existia cap tipus d'influència o energia magnètica en les curacions mesmériques. Què era el que realment produïa la curació? Actualment és sap que el que realment curava era la paraula, per tant, la psicoterapia.

La hipnosis en l'actualitat

Des de Mesmer han estat molts els que han investigat aquesta inquietant realitat que de vegades se surt fora dels esquemes de la ciència acadèmica. Molts han establert els seus propis models i variants d'aquesta tècnica. Així tenim recentment al nord-americà Dr. Milton Erickson, que treballava amb els seus pacients usant metàfores o formes determinades de parlar-los, per induir-los certes reaccions psico-emocionals que els guarissin dels seus trastorns mentals, sense necessitat d'una hipnosis clàssica o que suposés la pèrdua de consciència del pacient. O per exemple el doctor valencià Antonio Escudero, que crida a la seva tècnica Noesiología o anestésia psicològica, en la qual opera als seus pacients completament desperts i sense anestèsia química, arribant fins i tot a conversar amb ells durant la intervenció quirúrgica.