Pràctica 8. Causalitat circular.

Enfocament sistèmic : teoria general de sistemes cibernètica

Com va dir l'Ernest a classe aquestes seran les ultimes ulleres que veurem per explicar, intervenir, sobre la conducta humana; és l'enfocament sistèmic.

Aquest enfocament prové de dues teories que no son construïdes explícitament dintre de la psicologia, que son, la teoria general de sistemes, i per l'altre banda la cibernètica.

Aquest enfocament sistèmic, el qual és bastant utilitzat, trenca amb alguna de les idees bàsiques de enfocaments anteriors.

Els enfocaments vist anteriorment: l'evolució del conductisme cap al cognitivisme, passant per la psicoanàlisi, tots es centren en l'individu el qual és el focus d'atenció.

L'enfocament sistèmic en canvi es centre en grup d'individus, dit d'altra forma en sistemes. Grup de persones amb determinades relacions entre elles. Ex: una parella, grup de germans, família, equip de futbols, grup classe, etc.

El que diferencia aquest enfocament de l'anterior és que l'enfocament sistèmic diu que les persones no tenen problemes, no son el problema. Les dificultats que apareixen, que es manifesten per una persona en concret, no son fruit per un problema interior que estigui malament en aquella persona. Aquesta manifestació, aquest trastorn, és un indicador que les relacions dintre un sistema no són saludables. Aquest pacient es dirà pacient identificat i al sistema li direm sistema no saludable.

Ex: dintre una família una noia presenta anorèxia, això que li passa a aquesta noia indica que les relacions dintre d'aquesta família d'aquest sistema no es saludable. Això es fa evident a traves del problema de la persona en concret però és un indicador. I no necessàriament s'ha de tractar a la persona en concret.

La persona no té el problema, el té el sistema. Quan un sistema no acaba de funcionar es manifesta, en un o mes individus d'aquest. Un altre element que diferencia aquest enfocament sistèmic dels altres, és que aquest diu que no es poden arribar les causes del problema. No l'interessa la pregunta perquè?. Per que les interaccions son tant complexes que resulta impossible saber quina es la causa, ja que hi han moltes coses que hi influeixen

El model de la causalitat circular dins d'un sistema explica la formació i el manteniment d'aquest.

Dedica temps a entendre les interaccions, el nen que menteix quin tipus de relació té, qui va començar. El nen menteix, o la mare s'ha equivocat preguntant. Diran que no te importància, has de saber resoldre'l. També diuen que ha desaperegut la causa. Molts cops ho fem per rutines.

Son les solucions que un intenta aplicar a un problema les que acaben o mantenen el problema.

En medicina en diríem iatrogènia, son els efectes secundaris indesitjables. Ex: Fas una intervenció per arreglar tiroide i et carregues el fetge , en sentit negatiu. A nivell psicològic passa el mateix,

si passem molt temps intentant resoldre el problema passarem a ser sistema i afectarà, tan negativament, com positivament.

La cibernètica fica antecedents, les intervencions del psicòleg no son mai inoqües. La intervenció o la no intervenció tenen efectes.

Relació simètrica: els diversos elements d'un sistema interactuen de forma semblant ( en escala o en desescalada) pot ser de tipus destructiu o constructiu

Relació complementaria.: Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents) Pot ser de tipus constructiu o destructiu. Ex: el cuidador i el que es cuidat. La relació que s'ha establert, es una relació complementaria constructiva, tots sortim guanyant.

L'Ernest va dir que havíem de fer una practica la qual consistia en fer 4 dibuixos

Simètrica constructiva i destructiva

Complementaria constructiva i destructiva

He format grup, amb la Jaque i l'Agnes

1. Simetrica constructiva:

Es Nadal → un germa busca regal emotiu (fotos)→ l'altre fa un escrit → regal emotiu → es fan una sorpresa mutua → És nadal

2. simetrica destructiva.

Dos germanes es barallen → una trenca la roba de l'altre→ l'altra fica la seva roba en un pot de lleixiu → Criden→ dos germanes es barallen.

3. conplementaria constructiu.

Transtorn alimentaria → ajuda amiga → ajuda professional → actua → transtorn alimentari,

4. complementari destructiu.

Obsessiona amb una artista → veu que no la pot aconseguir → busca informació personal sobre ella → l'assetja → abusa d'ella → un home esta obsessionat.

  

Reflexió:

Despres d'haver treballat tots aquets enfocaments, crec que aquest es un dels més interessants i més coherents segons el meu perè. Quan una persona té un problema, molt sovin ve lligat d'un altre el qual també ve lligat d'una altre per la qual cosa mai podrem saber on i quan va començar tot per arribar al punt on hem arribat. A més en aquest procés la quantitat de interaccions és tant gran i tan complexa que és casi impossible saber el començament de tot, per tant no val la pena. Tot i compartir en gran part l'opinió en aquets enfocament, crec que cada problema es pot veure de diferents enfocaments, cada problema es pot veure amb diferentes ulleres, tot depen del que coningui en el moment i en com pot afectar de manera positiva al pacient.

Aquesta penultima pràctica m'ha agradat molt i l'he trobat molt interessant alhora que complicada, tot i que molts cops ens hi trobem dia a dia com les rutines s'ens fa dificil trobar exemples ja que costa molt trobari detectar els propis errors.